El Verd Urbà a Sant Vicenç de Torelló
El verd urbà comprèn tots aquells espais dins el nucli urbà que contenen vegetació. A Sant Vicenç de Torelló, aquests espais es classifiquen segons el Pla Director del Verd Urbà, que els agrupa en diferents unitats de gestió, cada unitat de gestió pot contenir: jardineres, arbrat viari, tanques vegetals, parterres, rotondes, camins, parcs, espais forestals i zones de bosc de ribera a la vora dels rius, amb una gran varietat de formes, estructures i dimensions.
Objectius generals
- Incrementar i millorar el verd urbà a través de la renaturalització, afavorint la connectivitat ecològica entre espais verds interiors i perifèrics, tot enllaçant amb itineraris com el Camí Vora Ges i el Camí Vora Ter, que actuen com a refugis climàtics.
- Fomentar l’ús eficient dels recursos hídrics, mitjançant l’adaptació de les espècies vegetals al context de canvi climàtic.
- Reforçar el valor ambiental i la biodiversitat del municipi.
Els beneficis de l'arbrat urbà
L’arbrat urbà transforma els espais públics en entorns vius i saludables, i proporciona múltiples beneficis ambientals, socials i estètics:
- Millora la qualitat de l’aire, oxigenant-lo i reduint el CO??? i les partícules en suspensió.
- Refresca l’ambient i genera ombra, disminuint la temperatura i creant zones de confort climàtic.
- Redueix la contaminació acústica i atmosfèrica.
- Disminueix les illes de calor urbanes, afavorint l’equilibri ambiental i social dels barris.
- Contribueix al benestar físic i emocional de la ciutadania, reduint el risc de malalties cardiovasculars i de càncer.
- Aporta bellesa, coherència i color a l’espai públic, millorant la qualitat paisatgística i la convivència urbana.
1. Pla Director del Verd Urbà
El Pla Director del Verd Urbà és l’eina estratègica per a la planificació i la gestió dels espais verds del municipi, amb una visió clara de sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic.
Objectius principals:
- Fer una diagnosi detallada de l’estat actual del verd urbà.
- Inventariar les espècies existents i fomentar la diversificació vegetal mitjançant un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG).
- Establir criteris per tenir un municipi més sostenible i amb millor qualitat de vida.
- Proposar actuacions concretes per millorar l’estat de l’arbrat i les zones verdes.
Algunes accions en curs:
- Millora de parterres i rotondes
- Optimització del sistema de reg
- Substitució de planta de temporada per arbustiva
Document adjunt: Pla Director del Verd Urbà
2. Gestió de l'arbrat urbà
La gestió de l’arbrat al municipi ha evolucionat cap a pràctiques més respectuoses amb la salut dels arbres. L’objectiu és garantir la seva seguretat, funcionalitat i longevitat, més enllà de la seva funció ornamental.
Objectius específics:
- Establir criteris comuns de poda fonamentats en el coneixement arborícola.
- Millorar l’eficiència en la gestió dels treballs de poda.
- Reduir conflictes i costos associats al manteniment de l’arbrat.
- Definir un pla d’actuació específic per a l’arbrat existent.
Document adjunt: Pla de poda
3. Gestió integrada de plagues
La gestió fitosanitària es duu a terme seguint criteris de Gestió Integrada de Plagues (GIP), una metodologia que prioritza la salut ambiental i pública, i redueix al mínim l’ús de productes químics.
Tècniques utilitzades:
- Alliberament d’enemics naturals (com marietes) per al control biològic de plagues.
- Endoteràpia, que consisteix en la injecció de tractaments fitosanitaris directament al tronc dels arbres.
- Trampeig amb feromones, especialment en casos com l’eruga del boix (Cydalima perspectalis).
- Polvorització puntual, utilitzada només com a darrer recurs quan les altres tècniques no són suficients.
